Les dietes miraculoses a debat

El frau de
les dietes miracle
Un dels típics propòsits d'any nou és el d'aprimar-se. Després dels excessos de
Nadal, perdre els quilos de més pot acabar sent una obsessió per a algunes persones.
Es calcula que un 87% de la població espanyola es proposa fer dieta a
principis d'any però que més de la meitat dels que la comencen l'abandonen per
avorriment, falta de voluntat o pèrdua de pes massa lenta, segons l'enquesta Vull
perdre pes .

Aprimar-se no és fàcil, com ho demostra
l'ampli ventall de dietes que hi ha al mercat: la macrobiòtica, la dissociada,
l'Atkins, la cronodieta o la Dukan, un règim a base de proteïnes que ha causat
furor a mig món. Amb més de deu milions de lectors, el llibre de Pierre Dukan No
sé com aprimar-me s'ha convertit en un fenomen internacional. Però els
metges aconsellen desconfiar de les anomenades dietes miracle que prometen
pèrdues ràpides de pes i, especialment, d'aquesta. "La Dukan és el
paradigma del que no hauria de ser una dieta perquè té característiques que la
fan perillosa des del punt de vista mèdic", diu Albert Goday, cap de
secció del servei d'endocrinologia de l'Hospital del Mar.

L'Associació Espanyola de Dietistes
Nutricionistes la qualifica directament de "frau" i
"d'il·legal" i desaconsella seguir-la perquè la considera "un
risc per a la salut pública". Adverteix que l'elevada ingesta de proteïnes
ha estat associada a malalties cròniques com l'osteoporosi, insuficiència
renal, càncer i malalties cardiovasculars. Goday explica que les dietes miracle
agafen les propietats parcials d'un nutrient i les extrapolen a "límits
demencials". "¿Aliments vermells sí però taronges no? La lògica ja
ens fa veure que ens estan entabanant", diu a tall d'exemple. No hi ha
aliments bons ni dolents, la clau és la quantitat. "Són dietes
desequilibrades que provoquen una carència important de nutrients com
vitamines, productes d'origen vegetal o minerals. I carregar-se de proteïnes
d'origen animal en detriment dels vegetals afavoreix càncers de còlon i
mama", diu Xavier Pintó, del servei de medicina interna de l'Hospital de
Bellvitge.

Malgrat tot la Dukan s'ha convertit en
la més popular en més de 20 països. L'informàtic David Garcia, de 33 anys, la
va descobrir per casualitat. "Vaig trobar el llibre a la secció dels més
venuts. Hi deia: La dieta per als que ho han provat tot . I em vaig dir:
"Perfecte! Així no n'hauré de provar cap més". Tot i que al principi
era una "mica dura", els resultats el van animar a seguir. "És
una motivació veure que en uns dies perds 2 o 3 quilos" . En 4 mesos
n'havia perdut 15.
A la Roser, de 58 anys, també li ha funcionat. Ella és infermera i no l'ha trobat
una dieta estricta. Atribueix la polèmica a la "confusió" i a la desinformació.

El mètode Dukan es divideix en quatre
fases. Durant la primera es poden menjar 70 aliments rics en proteïna animal
(carn, peix, marisc, pollastre i lactis) i dura de 2 a 7 dies depenent del pes que
es vol perdre. "Però hi ha gent que la fa sense assessorament i malament.
El llibre ja diu que es pot menjar proteïnes només durant uns dies perquè
després pot ser perjudicial per al ronyó", assenyala la Roser.
Ho sap molt bé el Jesús, de 30 anys, a
qui el seu pare, metge de professió, li va recomanar fer-se una analítica
després de tres mesos de seguir la dieta Dukan. "Tenia el funcionament
renal alterat. Semblaven ronyons d'un home de 70 anys", explica.
Reconeix que es va espantar i que la va
abandonar quan va saber-ne les conseqüències: un ronyó atrofiat. Això sí, abans
havia perdut 15 quilos.
També en tres mesos la Roser ha perdut
10 quilos. Els metges critiquen la pèrdua ràpida de pes. Aprimar-se és una
cursa de fons i aquí els esprints no s'hi valen. "El metabolisme del cos
té el seu temps i la solució no pot ser mai ràpida", explica Albert Goday.
Es recomana perdre pes a poc a poc. Si no és molt fàcil que després de fer la
dieta exprés, es produeixi un efecte rebot i es recuperin els quilos aviat.

La clau: canviar els hàbits
Els nutricionistes expliquen que la
clau per perdre pes passa necessàriament per canviar els hàbits de vida
-l'alimentació i l'exercici- i fer-ho pensant a llarg termini. És el que ha fet
David Garcia, que reconeix que no tornarà a fer la dieta Dukan. "No sóc el
David d'abans, que es menjava tot el que se li posava davant". Si abans
feia paella de primer i galtes de porc de segon, ara amb un arròs i unes postres
ja en té prou.
Tot i la varietat que hi ha de llibres
i de règims es recomana perdre pes sota control mèdic. Daniel Lladó, que va
començar a fer dieta als 21 anys, quan pesava 120 quilos -ara en té 31- també
va provar la Dukan però l'ha canviat per una dietista. "Un llibre que tant
serveix per a algú que fa 1,60 com 1,70 no em convenç.
La meva dietista sap què esmorzo al
matí, quina feina faig i si faig esport", diu. Segons Xavier Pintó, totes
les dietes aprimen més o menys igual, ja que només funcionen si hi ha
constància. "La resta és complementari". Per aquest motiu, anima a
fer dietes equilibrades. I equilibri és sinònim de varietat. La piràmide dels
aliments i la dieta mediterrània és la base d'una alimentació sana. La Roser ho
té clar. "La dieta Dukan la faig servir per aconseguir el meu pes ideal,
però després torno a la dieta mediterrània.

Difícil de creure

La Nasa descubre indicios de agua en Mercurio

El agua en forma de hielo podría haber estado protegida de los rayos abrasadores del cercano sol, en el interior de cráteres profundos a los que no llega la luz .

El agua en forma de hielo podría subsistir en los polos de Mercurio, protegida de los rayos abrasadores del cercano sol, en el interior de cráteres profundos a los que no llega la luz solar, según nuevos datos de la sonda Messenger de la Nasa.

El planeta, el más interior de nuestro sistema solar, puede llegar a temperaturas superiores a los 400 grados centígrados. Pero los científicos se han preguntado si los depósitos brillantes vistos en las exploraciones mediante radar podrían ser agua en forma helada.

La sonda Messenger de la Nasa ha enviado imágenes que muestran que estos depósitos están relacionados con cráteres en sombra permanente, lo que apoya la posibilidad de que se trate de hielo. "Nunca antes dispusimos de imáganes capaces de ver las cartacerísticas de las zonas donde se encuntran estos depósitos brillantes", declaró Nancy L. Chabot, científica de esta misión en el Laboratorio de Física Aplicada de la Universidad Johns Hopkins.

Las imágenes del instrumento MDIS muestran que todas las características brillantes al radar cerca del polo sur de Mercurio se encuentran en zonas de sombra permanente, y cerca del polo norte de Mercurio dichos depósitos también se observan sólo en las regiones de sombra, resultados consistentes con la hipótesis de que se trate de hielo.

Chabot precisó que estos hallazgos no son la prueba definitiva de que los depósitos sean de hielo de agua, puesto que se han encontrado en algunos cráteres que son más calientes, y requerirían una capa de aislamiento. Los científicos continúan analizando los datos.

Messenger alcanzó la órbita de Mercurio en marzo de 2011, y desde entonces orbita el planeta dos veces al día, recogiendo cerca de 100.000 imágenes y más de cuatro millones de mediciones de la superficie de Mercurio.

Visca l'aperitiu

Las cañas y tapas, fuente de vitaminas y minerales

Raciones de tortilla de patatas y croquetas junto a una caña de cerveza en una mesa de un bar. Tnarik (Flickr)La Fundación Española de Nutrición (FEN) asegura que las cañas de cerveza y las tapas con que son acompañadas en muchos lugares de España, como la tortilla, son una fuente de vitaminas y minerales para quienes las consumen. Además, el aporte calórico de esta bebida es "muy bajo", sobre todo cuando es sin alcohol. Así lo han asegurado su presidente, Gregorio Varela, durante la presentación de la guía El valor nutricional del aperitivo: las tapas y la cerveza (PDF), en colaboración con el Centro de Información Cerveza y Salud (CICS), que reúne una selección de diferentes tapas tradicionales explicando su composición y preparación, junto a una ficha con el aporte en nutrientes de estos alimentos. En este sentido, aseguran que la tapa de tortilla es rica en nutrientes como los hidratos de carbono, y destaca por su aporte de minerales como el fósforo y selenio, y entre las vitaminas, la niacina y la vitamina B12, la cual "cubre casi el 50% de las ingestas recomendadas cuando es consumida con cerveza tradicional". En relación con esta bebida, el presidente de la FEN ha reconocido que la cerveza puede ser una bebida "saludable" para acompañar el aperitivo por su especial interés nutricional, ya que contiene vitaminas del grupo B (especialmente ácido fólico) y minerales (potasio, fósforo y magnesio). Además, el consumo moderado también puede incrementar la ingesta de polifenoles, como el xanthohumol que, como antioxidante natural, participa en la protección contra enfermedades cardiovasculares y en la reducción de los fenómenos oxidativos responsables del envejecimiento del organismo. Y en cuanto a su aporte calórico, Varela ha asegurado que "una caña de 200 mililitros tiene tan sólo 66 kilocalorías (Kcal) y, en el caso de la cerveza sin alcohol, esta cantidad se reduce a una media de 16 Kcal. El libro también recopila la información nutricional de otras tapas como la paella que, al incluir una gran variedad de ingredientes característicos de la dieta mediterránea, es un "plato nutricionalmente muy completo".

No més calbs?

La fi de la calvície, més aprop que mai
Científics de la Universitat de
Pennsilvània, als EUA, han identificat un enzim que és més abundant en àrees
amb calvície que en zones cobertes de cabells. Això podria conduir al
desenvolupament de cremes o medicaments per posar fi a aquesta preocupació de
tants homes.
Científics nord-americans han descobert
una pista biològica per a la calvície masculina, cosa que eleva la possibilitat
de desenvolupar un tractament per aturar o, fins i tot, per revertir el
debilitament dels cabells. Els estudiosos han identificat un enzim que
desencadena la pèrdua dels cabells servint-se d'homes calbs i ratolins de
laboratori per fer les anàlisis. Segons revela la revista 'Science Translational
Medicine', ja estan en desenvolupament medicaments que ataquen aquest
procés i, en un futur, es podrien produir cremes per combatre la calvície.
Segons publica la BBC, la majoria dels homes comencen a quedar-se calbs al
voltant dels 30 i, prop del 80%, tenen pèrdua de cabells abans d'arribar als 70
anys.
Ara, investigadors de la Universitat de Pennsilvània
han analitzat quins gens s'activen quan els homes comencen a quedar-se calbs.
Els científics han observat que els
nivells d'un enzim clau, anomenat prostaglandina D sintasa, eren elevats en les
cèl·lules dels fol·licles pilosos localitzats en zones amb calvície sobre el
cuir cabellut, cosa que no passa en les àrees amb pèl.
Ratolins calbs
Ratolins criats amb alts nivells
d'aquest enzim van quedar completament calbs i el pèl humà trasplantat va
deixar de créixer quan els homes en van prendre.
El professor del departament de
Dermatologia que va dirigir la investigació, George Cotsarelis, assegura que
"essencialment, s'ha demostrat que la prostaglandina és elevada en el cuir
cabellut sense pèl en els homes, i que això inhibeix el creixement dels
cabells. Així, s'ha identificat un objectiu per tractar la calvície".
"El següent pas seria detectar els
compostos que afecten aquest receptor i també determinar si el bloqueig dels
receptors podria revertir la calvície o només la previndria. Una pregunta que
podria tardar força temps a ser resposta", afegeix Cotsarelis.
No és la prostaglandina
sola
"La inhibició del creixement del
pèl s'activa quan la prostaglandina D sintasa s'uneix a un receptor en les
cèl·lules dels fol·licles pilosos", afirma Cotsarelis. Els investigadors
diuen que hi ha la possibilitat de desenvolupar un tractament que es pugui
aplicar al cuir cabellut per prevenir la calvície i, possiblement, ajudar així
que el pèl torni a créixer.