Traducció per aquest blog d'un fragment de l'article de Emilio Predinaci publicat al nº 62 de la revista Alambique.
L'atmosfera prebiòtica terrestre es va formar majoritàriament per la desgasificació de l'interior de la Terra; les emanacions volcàniques actuals ens donaran una pista sobre la seva composició.
En les emanacions volcàniques actuals els gasos dominants són el vapor d'aigua i el diòxid de carboni, a més tenen diòxid de sofre, monòxid de carboni, àcid clorhídric i sulfur d'hidrogen. L'altra gran pista ha d'ésser la de les atmosferes dels planetes rocallosos. Les diferències entre l'atmosfera de Venus i la de Mart estan relacionades amb la seva densitat, però qualitativament són molt similars: el diòxid de carboni suposa més del 95%, el nitrogen està al voltant del 3%, li segueix l'argó i els compostos que són molt minoritaris com l'oxigen, el metà i l'amoníac. No hi ha cap dubte que l'oxigen molecular, que avui representa el 21% de la nostra atmosfera, és una aportació biològica; tampoc hi ha dubte que gairabé la totalitat del diòxid de carboni de la protoatmosfera terrestre es troba petrificada i integra les roques carbonatades. Tant és així que, si s'alliberés aquest diòxid de carboni, la nostra atmosfera tindria una pressió 70 vegades superior a l'actual (similar a la de Venus). També sembla clar que, als gasos de les emanacions volcàniques, se'ls hi van afegir els aportats per la pluja d'asteroides i cometes.