Tutankhamon va morir de malària i era fill d’Akhenaton
Un estudi conclou que el faraó egipci no va ser assassinat, però patia dels ossos
AVUI.cat
Una investigació dirigida pel Consell Suprem d’Antiguitats del Caire ha desvelat la causa real de la mort del faraó Tutankhamon. Segons els arqueòlegs egipcis, s’ha detectat la presència del paràsit de la malària als ossos de la mòmia. Tam bé s’ha pogut reconstruir, gràcies a l’ADN, el seu ar bre genealògic definitiu, que revela que Amenofis IV, més conegut com Akhenaton, era efectivament el pare real de l’emperador Tutankhamon.A partir de l’anàlisi de 10 mòmies més del període d’Al-Amarna, entre les quals l’atribuïda a Akhenaton, s’han identificat trets antropològics i de grup sanguini idèntics. Tampoc és cert que Tutankhamon tingués deformacions als membres i als pits, però sí que patia el mal de Köhler, una necrosi òssia per falta de reg sanguini al peu. La teoria concorda a més amb la troballa de bastons per caminar a la seva tomba, descoberta per Howard Carter el 1922 a la Vall dels Reis. Els autors de l’estudi, publicat a la revista Jama, creuen que s’ha obert una porta a la genealogia molecular i a la paleogenètica de les malalties a l’Egipte de la dinastia XVIII, entre el 1550 i el 1295 aC.
Un estudi conclou que el faraó egipci no va ser assassinat, però patia dels ossos
AVUI.cat
Una investigació dirigida pel Consell Suprem d’Antiguitats del Caire ha desvelat la causa real de la mort del faraó Tutankhamon. Segons els arqueòlegs egipcis, s’ha detectat la presència del paràsit de la malària als ossos de la mòmia. Tam bé s’ha pogut reconstruir, gràcies a l’ADN, el seu ar bre genealògic definitiu, que revela que Amenofis IV, més conegut com Akhenaton, era efectivament el pare real de l’emperador Tutankhamon.A partir de l’anàlisi de 10 mòmies més del període d’Al-Amarna, entre les quals l’atribuïda a Akhenaton, s’han identificat trets antropològics i de grup sanguini idèntics. Tampoc és cert que Tutankhamon tingués deformacions als membres i als pits, però sí que patia el mal de Köhler, una necrosi òssia per falta de reg sanguini al peu. La teoria concorda a més amb la troballa de bastons per caminar a la seva tomba, descoberta per Howard Carter el 1922 a la Vall dels Reis. Els autors de l’estudi, publicat a la revista Jama, creuen que s’ha obert una porta a la genealogia molecular i a la paleogenètica de les malalties a l’Egipte de la dinastia XVIII, entre el 1550 i el 1295 aC.
